Paseantes és una peça que convida a l’espectador a recórrer un camí per on els ballarins i la dansa son els guies.
Els intèrprets dialoguen sobre el no-senderi transitant els espais que habiten. La dansa espanyola contemporània conquereix els diferents emplaçaments jugant amb l’espai, la llum, la música, tres cossos i els seus límits.
“En el judici de cada passejant resideixen els límits entre allò assenyat i allò descabestrat. Allò que per a tu negre, per a mi fúcsia. Allò que per a tu la pura veritat, per a mi la mentida absoluta. Per tant, passegem en allò relatiu. Entre els teus marges i els meus. Entre nosaltres.”
