Informació
MAÇANET DONA VEU: Tranquila, Celeste Canta Chavela
dissabte
04
de juny 2022
19:00 h
FESTIVAL MAÇANET DONA VEU
TRANQUILA, CELESTE CANTA A CHAVELA
DATA: Dissabte 4 de juny de 2022
HORA: 19:00 h
ESPAI: Teatre La Societat
PREU: 10€
1€ de cada entrada es destinarà a la lluita contra el càncer amb la col·laboració de l'Oncolliga Maçanet de la Selva.
Amb el suport de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Venda d'entrades a partir del 8 d'abril a les 9 h.
UNA FESTA ON MORIREM, TRANQUILS, D’AMOR
Tranquila és un cant de llibertat, d’amor i de vida, una festa pels difunts, una celebració de la vida i de la mort, d’una figura cabdal dins del món de la música popular, la cèlebre cantant mexicana Chavela Vargas de la qual aquest 2022 se’n celebra el 10è aniversari de la seva mort.
Celeste Alías hi posa la cara, la veu i el nom en aquesta celebració, explorant noves sonoritats acompanyada de dos talentosos músics: el guitarrista Santi Careta i el bateria Oriol Roca. Els tres s’han tornat a reunir després d’aquell exitós espectacle que ja ens va seduir fa temps, Celeste canta Machín.
Celeste canta Chavela afegeix teatralitat a aquella proposta. Chavela era un gran personatge, autèntica pionera de l’univers LGTBI, i viatjarem per la seva vida a través d’alguns passatges biogràfics, reflexions i confessions i desvetllant el significat d’algunes de les seves cançons, com la conegudíssima cançó Macorina que va ser una clara reivindicació queer de l’època.
Sonaran també d’altres èxits com Paloma negra, El último trago, Llorona, Se me olvidó otra vez, Volver, Tu me acostrumbraste o Juan charrasqueado, reinterpretats per a l’ocasió, per aquests tres grans artistes que aporten una nova mirada musical al llegat d’aquesta gran dama irrepetible.
Poc abans de morir Chavela va dir “estoy tranquila”. Així ho explicava Pedro Almodóvar: “En sus labios la palabra tranquila cobra todo su significado: serena, sin miedo, sin angustias, sin expectativas. Tranquila. Sólo me dijo “una noche me detendré”, y la palabra “detendré” cayó con peso y a la vez ligera, definitiva y a la vez casual. “Poco a poco”, continuó, “sola, y lo disfrutaré”.