La Marina no abandona mai la seva part més personal, més íntima: la creativa. I en aquest disc, el vint-i-cinquè de la seva trajectòria, hi trobem temes quasi confessionals com “Guardo el dubte” o “Morir d’un llamp”. O la cançó que dona títol a aquest treball, “300 crits”, que senyala els crits nascuts de totes les emocions humanes: crits de goig, de desesper, crits interminables que, a vegades, travessen la naturalesa.
