SINOPSI:
Hi ha històries tan petites que per a poder ser contades els seus personatges han d’estar a l’alçada. Un somni que vol despertar al seu somiador. Un nàufrag que espera ser rescatat i mentrestant gaudeix de la seva condemna. Un exercici de poesia visual feta amb els dits. Un prestidigitador prestidigitat. I un nen que, com que no pot volar, aprèn a ballar per a sentir-se prop del cel.
Aquest és el primer espectacle de la companyia Zero en conducta. Un solo íntim de 40 minuts de durada en el qual els dits prenen gran protagonisme, sense oblidar altres llenguatges com el mim i la dansa. Poesia visual senzilla, que no simple, amb l’objectiu de despertar l’amor pel petit, allò que no es veu, allò que està a l’abast de les nostres mans.
